El Sr. Mas va dir a Madrid que després de trenta anys d’intents inútils per encaixar Catalunya dins España havia arribar l’hora de tenir estructures d’estat pròpies. Aquella mateixa setmana sortia als mitjans de comunicació una notícia relacionada amb l’Institut d’Hisenda Català. I dies abans, el govern català havia desvetllat el projecte Barcelona World. És la independència una qüestió financiera?
Photo by Logan Armstrong on Unsplash
És cert que la crisi econòmica ens ha despertat a molts catalans un sentiment d’independència que romania adormit, però en el meu cas no són únicament els diners els que mouen aquesta reivindicació. Ni tant sols la llengua o la cultura o la recerca d’una identitat. El que m’il·lusiona d’aquesta oportunitat històrica per tenir un estat propi és, precisament, el disseny de l’estat.
Quins instruments tindrà aquest estat per assegurar la independència del sistema judicial? Com es garantitzarà la participació ciutadana en les decisions clau del govern? Quins mecanismes de control es posaran en marxa per detectar fraus, malversacions, prevaricacions o tràfic d’influències? Seguirem amb l’arcaica llei electoral? Què farem amb el sistema educatiu? Com es gestionaran les polítiques de subvenció? De quina manera donarem sentit a la paraula transparència, igualtat d’oportunitats o dignitat?
M’apunto a la tesi d’en Jaume Barberà: “La independència no és la finalitat, sinó una il·lusió i una esperança. Il·lusió per construir. Esperança per tenir una societat millor.”
Comments